Dékuple és un grup europeu de referència en el sector de la comunicació i el màrqueting data, amb presència consolidada a països com França, Portugal, Espanya, Alemanya i Holanda, així com operacions especialitzades als Estats Units, la Xina i el Sud-est Asiàtic. Amb més de 700 professionals experts en màrqueting data i CRM, Dékuple és una companyia 100% familiar i independent, cotitzada a Euronext París, reconeguda per la seva sòlida tradició en comunicació i el seu compromís amb el desenvolupament de marques i equips locals.

La integració de la nostra agència a Dékuple és fruit d’un procés basat en la confiança, la visió compartida i el coneixement mutu, cultivat amb discreció durant més de dos anys. “Mai contemplem vendre la companyia, sinó compartir-la amb un grup que compartís la nostra cultura i visió de futur. Dékuple aporta complementarietat, solidesa i l’oportunitat de créixer junts mantenint la nostra identitat” , afirma Marc Ros, CEO d’After, que continuarà liderant la nostra agència amb plena autonomia i les mateixes atribucions en la gestió.

Aquesta aliança ens permetrà potenciar les capacitats tecnològiques i danàlisi de dades, així com exportar el nostre model estratègic a nous mercats. A més, l’acord aporta solidesa financera, múscul inversor i més projecció internacional, facilitant l’acompanyament a clients en la seva expansió internacional. La coordinació directa amb la seu de París i la resta de companyies del grup fomentarà l’intercanvi de coneixement i la generació de noves oportunitats de negoci.

Bertrand Laurioz, president del Grup Dékuple, subratlla: “Estem encantats de donar la benvinguda a After i els seus més de 1.100 col·laboradors al nostre ecosistema d’emprenedors format per agències creatives i de màrqueting data. Aquest acord reforça la nostra oferta a Europa i permetrà als nostres clients accedir a nous recursos creatius i estratègics”.

Per After, 2025 no és un any més: celebrem el nostre 18è aniversari, ni més ni menys, amb una mirada decidida cap al futur: més tecnològica, més internacional i més connectada que mai amb els nostres clients. Comença així una nova etapa amb l’objectiu de liderar la comunicació dels propers 18 anys, amb la mateixa passió i inconformisme que ens han definit des del primer dia.

La entrada After s’integra al grup internacional Dékuple se publicó primero en after | Agencia Creativa.

La entrada Dos apunts personals de Toni Tugores a “Control Publicidad” se publicó primero en after | Agencia Creativa.

Aquesta Reina no té tro ​​sinó servidors. No dóna ordres, però optimitza la conducta. No castiga, sinó que recomana. No prohibeix, simplement et mostra el que desitjaries. Les grans plataformes tecnològiques —Google, Meta, Amazon— han assumit aquesta funció sense declarar, convertint-se en arquitectures invisibles que modelen allò que veiem, allò que sentim, allò que creiem. Tot està connectat, però res no és del tot lliure. L’autonomia individual no s’erosiona amb repressió, sinó amb eficiència. Per què triar si el sistema ja sap què vols?

Això troba un reflex gairebé literal en sèries com Upload , on la consciència pot continuar vivint després de la mort en un paradís digital amb tarifes, clàusules d’ús i publicitat incrustada. La immortalitat ja no és una promesa espiritual, sinó una subscripció. Però el més inquietant no és la idea de sobreviure, sinó de fer-ho sense cos, sense dolor, sense error. Una existència sense fissures, però també sense risc, sense sorpresa. Una simulació de la vida que ha perdut la vida.

Ferrández no es limita a criticar el present, ho emmarca en una genealogia més antiga, molt més rica. Des de la seva especialització en filosofia índia i literatura sànscrita recupera textos del segle V on ja s’abordaven, amb un altre llenguatge, els dilemes de la identitat, la memòria i la multiplicitat de mons. En relats com els del Kathāsaritsāgara o els plantejaments del Ioga Vāsiṣṭha , apareixen éssers que viuen simultàniament en diversos plans, consciències que es repliquen, realitats que coexisteixen i es transformen. Però mentre en aquelles narracions el jo era vist com una cosa fluida, mutable, fins i tot il·lusòria, en la nostra cultura digital s’intenta fixar-ho, conservar-ho, emmagatzemar-ho. Convertir-ho en propietat. A backup.

Per això l’obsessió contemporània per preservar la consciència: crear avatars a partir de les nostres dades, bots que imiten les nostres respostes, simulacres que mantinguin converses amb els vius com si no haguéssim mort. En lloc de ritualitzar la pèrdua, la posposem indefinidament. El dol es converteix en manteniment. No enterrem els morts, els actualitzem el programari. No recordem, interactuem. I en aquesta falsa continuïtat, sense fi i sense ruptura, s’esvaeix l’experiència humana de l’absència.

Black Mirror va anticipar aquesta deriva en capítols com San Junipero , on dues dones trien viure eternament en una simulació de joventut, o Be Right Back , on una vídua encarrega una rèplica de la seva parella morta basada en els seus missatges i publicacions. En tots dos casos hi ha tendresa, però també una inquietud de fons: la tecnologia no està només gestionant la memòria, està dissenyant la manera com seguim vius després de morir. La pregunta ja no és si volem viure per sempre, sinó en quina versió. Sota quines condicions. Segons quins termes de servei.

El més pertorbador és que aquest rusc digital on habitem no s’imposa per força, sinó per desig. Participem encantats, generem contingut, compartim cada fragment de la nostra vida, deleguem en assistents virtuals la gestió del temps, el desig, l’atenció. I com més ho fem, més difícil resulta desconnectar-se. La desvinculació esdevé un acte radical, fins i tot antisocial. No estar en línia ja no és un retir, és una desaparició.

Ferrández no planteja una nostàlgia pel món analògic ni un rebuig tecnòfob. La seva aposta és més subtil: proposa mirar de cara aquesta transformació per entendre les seves implicacions ontològiques, no només pràctiques. Si deixem de morir, també deixem de viure? Si una intel·ligència artificial pot anticipar tots els nostres moviments, queda alguna cosa que encara sigui nostra? Si l´amor, l´amistat, el record o el dolor es converteixen en objectes programables, què queda de l´experiència humana? Potser la clau és al cos, aquest gran absent de la immortalitat digital. Tot en aquesta lògica apunta a la seva eliminació: el cos envelleix, pateix, mor. La consciència, en canvi, es pot guardar, transferir, millorar. Però també és buida. Es converteix en interfície, en flux de dades, en avatar sense tacte. Potser el preu d’aquesta eternitat artificial és la pèrdua de l’error, la sorpresa, el tremolor. És a dir, de la vida.

Àngel L. Fernández

La entrada Immortalitat digital, el rusc etern se publicó primero en after | Agencia Creativa.

Aquesta no és la primera vegada que passa. Google News ja va provocar una batalla amb els mitjans al oferir titulars i fragments sense compensació, obligant països com Austràlia a legislar per protegir els creadors de contingut. Però Perplexity va més enllà: no només organitza notícies, sinó que les reformula, les destil·la, les converteix en resums que satisfan la curiositat de l’usuari sense necessitat que visiti el mitjà original. I aquí hi ha el dilema: si ningú fa clic, si els lectors es queden al resum, els periodistes deixen de rebre ingressos, i sense ingressos, el periodisme mor. És una lògica d’ extracció, un model que recorda al que hem vist a la indústria de la música i la cultura digital en general, on el contingut s’ha convertit en una cosa que les plataformes empaqueten i distribueixen sense necessitat de pagar els qui ho creguin.

Jaron Lanier ha advertit sobre això abans. A Who Owns the Future? va plantejar que la digitalització ha generat un sistema de redistribució desigual, on el valor és absorbit per les grans plataformes sense retorn per als que generen contingut. El model de Perplexity encaixa perfectament en aquesta lògica. No cobra als usuaris per accedir a informació de qualitat, però tampoc no paga als qui la produeixen. En lloc d’això, ofereix una interfície eficient, dissenyada perquè el lector no hagi d’abandonar el seu ecosistema. És una forma de colonització digital en què la informació segueix existint, però l’enllaç amb la seva origen es debilita. Al final, allò que queda és una capa d’intermediació cada cop més sofisticada, cada cop més invisible, que converteix l’acte d’informar-se en una cosa passiva, fragmentat, reduït a la lògica del consum ràpid.

Aquest problema no és només econòmic, també és epistemològic. Maryanne Wolf ha mostrat a Reader, Menja Home com la lectura digital ha alterat la nostra manera de processar la informació. Ens hem acostumat a escanejar textos en comptes de llegir-los, a consumir fragments en comptes de desenvolupar pensament crític. Perplexity reforça aquesta tendència amb el seu sistema de nivells, donant la il·lusió de control sobre la informació quan en realitat la està prefiltrant, simplificant, modelant el coneixement en funció del que el seu algorisme considera rellevant. El risc és que acabem atrapats en un entorn d’informació intervinguda per intel·ligència artificial que ens faci creure que sabem més del que realment sabem.

L’estructura mateixa d’aquestes plataformes introdueix biaixos invisibles. Safiya Umoja Noble ha demostrat a Algorithms of Oppression com els algorismes reflecteixen prejudicis, amplifiquen desigualtats i seleccionen informació en funció de criteris que no són neutrals. Si deixem que sistemes com Perplexity decideixin quines notícies importen i com han de ser presentades, estem delegant la construcció de la realitat a una màquina que no pensa, sinó que optimitza. No és només un problema de quina informació rebem, sinó de què informació deixem de rebre, de com els matisos es dilueixen i la complexitat es converteix en una sèrie de dades preprocessades dissenyades per maximitzar l’eficiència del consum informatiu.

El periodisme ja està en crisi. Els ingressos publicitaris han caigut, els murs de pagament han fragmentat l’accés a la informació i els mitjans depenen cada cop més de models de subscripció que només una part de la població pot costejar. Perplexity i altres agregadors estan accelerant aquest procés sense oferir solucions reals. Podrien compartir ingressos amb els mitjans, com alguns han proposat, o podrien dissenyar models de micropagaments que permetessin compensar els creadors de contingut. Però això no és el que fan. En lloc d’això, estan refinant la màquina d’agregació, perfeccionant la manera com reorganitzen la informació perquè l’usuari no hagi de sortir del seu entorn, assegurant-se que el valor es quedi dins de la plataforma i no flueixi cap als que realment han produït la notícia.

La història ens ha mostrat com s’acaba això. A The Net Delusion , Evgeny Morozov va advertir que la promesa d’un internet lliure i il·limitat es pot convertir en un parany si no s’estableixen mecanismes per sostenir el coneixement independent. Si deixem que aquestes plataformes dominin l’accés a la informació sense que hi hagi una retribució justa per els qui generen el contingut, acabarem en un escenari on el periodisme es veurà reduït a un insum per a màquines que reformulen i sintetitzen sense generar res de nou. Serà un món on la informació segueix fluint, però sense arrel, sense profunditat, sense memòria.

Podem acceptar aquest futur sense resistència o ens podem preguntar quines alternatives existeixen.
Jaron Lanier ha defensat la idea d’un internet on els creadors de contingut rebin compensació directa, en què cada contribució al coneixement digital tingui un valor real i no sigui simplement matèria primera gratuïta per a les plataformes. Potser la solució passi per ací, per un sistema en què la informació no només sigui accessible, sinó també sostenible. Si no trobem una manera d’equilibrar la relació entre agregadors i mitjans, cosa que avui sembla un avenç en la manera com ens informem podria convertir-se en un altre pas cap a un ecosistema on la veritat ja no importi, on la informació no sigui més que un residu optimitzat per maximitzar el temps de permanència en una aplicació.

Descobrir de Perplexity és una solució a la crisi de la informació digital, però també és el seu símptoma. Ens dóna accés a notícies sense soroll, sense distraccions, sense la pesadesa del clickbait. Però ho fa eliminant el camí cap a la font original, creant un entorn on la intel·ligència artificial decideix per nosaltres què és rellevant i què no. No és només una qüestió de trànsit web o dingressos publicitaris, és una qüestió de qui posseeix la informació i com decidim distribuir-ne el valor. Si seguim en aquesta direcció sense replantejar-nos el model, cosa que avui sembla una solució, acabarà sent part del problema.

La entrada Perplexity i el nou extractivisme digital: quan la informació deixa de pertànyer als que la creen se publicó primero en after | Agencia Creativa.

Això és precisament “Ho has de viure”. El nou claim de MediaMarkt que posiciona la marca com a retailer d’electrònica líder a Europa. Una empresa que combina la comoditat de comprar per la web o per l’app i els beneficis del seu club de fidelitat, amb l’ expertise que li atorguen les més de 100 botigues físiques on treballen més de 7.000 especialistes.

I aquest és precisament el punt de partida de la campanya que vam crear juntament amb la productora Blua i el realitzador David Sarciat.

Hi veiem com un home, assegut còmodament amb el mòbil a la butaca de casa seva, escolta per primera vegada l’eslògan “Ho has de viure” sense entendre-ho del tot. De sobte, la veu de MediaMarkt interactua directament amb ell, la butaca cobra vida i el transporta de cop, i mai més ben dit, a una botiga física.

A partir d’aquí, tot el que passa dins d’ella, fa viure en primera persona tot el que hi ha darrere d’aquest claim. Però millor que no t’ho expliquem tot i vegis amb els teus propis ulls el que significa “Ho has de viure”.

La entrada Trenquem la quarta paret, literalment, amb la nova campanya de MediaMarkt se publicó primero en after | Agencia Creativa.

Definició de bessó digital

Aquesta qüestió dels bessons digitals és força nova i, tot i que se sol atribuir l’origen a la NASA, tot indica que la primera referència que tenim sobre l’ús del terme es remunta al 2002 quan un reconegut acadèmic anomenat Michael Grieves va encunyar el terme:

“Un bessó digital és una representació virtual d´una entitat o sistema físic que s´actualitza amb dades en temps real i utilitza simulacions, aprenentatge automàtic i raonament per ajudar en la presa de decisions.”

Michael Grieves va donar al clau sobre la definició, encara que el seu camp era el dels sistemes de gestió del cicle de vida del producte (PLM, per les sigles en anglès). El seu treball ha estat fonamental per connectar la tecnologia de simulació virtual amb la manufactura i els processos industrials, establint les bases de la indústria 4.0.

Aquest camp d’actuació, però, no és l’únic al qual s’adapta el concepte de bessó digital. Com si es tractés una escala d’ordre de magnitud, el bessó digital aplica a diversos nivells. Vegem a grans trets quines són aquestes capes en què opera aquest concepte, quines eines tecnològiques es requereixen en cada cas i quins són els seus usos principals.

El bessó digital dun objecte històric

Comencem per l’escala més baixa, l’escala humana en podríem dir. Podem establir bessons digitals d’objectes des de petits fins a una gran escultura, posem per cas. Com que el meu camp són les Humanitats Digitals, posarem l’exemple d’un got grec. El bessó digital seria una rèplica exacta de la figura en tres dimensions. Per fer-ho podem utilitzar dues tècniques: la fotogrametria i l’escaneig 3D. La fotogrametria parteix d’una sèrie de fotografies de l’objecte des dels seus múltiples punts de vista i amb un programari algorítmic és capaç de crear un fitxer tridimensional amb la geometria i la textura de l’objecte. Si parlem d’escaneig làser 3D el que obtindrem serà un núvol de punts d’alta precisió que ens tornen la figura, però sense textura, que es pot afegir després.

I què fem amb aquest objecte històric en 3D? Doncs ho podem pujar a un repositori web (Sketchfab és el més famós encara que Europeana s’està posant les piles) i compartir-ho amb el món. Es pot fer servir en exposicions digitals o servir com a atrezzo per a una pel·lícula d’època rodada en un set virtual. Però l’ús més ambiciós és passar aquest objecte virtual per una intel·ligència artificial entrenada en la seva matèria ens podrà oferir la datació de l’objecte, la seva procedència i, si m’apures, fins al significat de les pintures sobre la seva superfície. Aquestes són dues mostres com a exemple, però els seus usos són molts més.

Bessó Digital d’un Edifici històric

Fem un pas més, a un edifici històric. L?escala ja ha augmentat. Nivell una mica superior a l’humà, però el procediment de digitalització té coses en comú amb l’anterior. De nou podem emprar fotogrametria i escàner 3D (anomenat tècnicament LiDAR). La fotogrametria requereix en aquesta ocasió l’ús de drones per elevar-nos sobre l’edifici i captar-ne les façanes i les cobertes.

La segona alternativa, complementària, i que també es pot fer servir amb drones és el LiDAR . El LiDAR és un dispositiu que permet determinar la distància des d’un emissor làser a un objecte o superfície utilitzant un feix làser premut que determina la distància a l’objecte i mesurant el temps de retard entre l’emissió del pols. Amb això va generant punts que recull i expressa després el conjunt localitzats tridimensionalment.

Però aquí no n’hi ha prou de pujar-lo com a objecte als repositoris 3D (que també) sinó que es pot aplicar la tecnologia HBIM (per les sigles Historic Building Information Modeling ). Es tracta d’una metodologia digital que se centra en la documentació, la gestió i la preservació aplicada a edificis històrics a través d’eines digitals avançades. Combina el model 3D generat amb els sistemes dinformació geogràfica amb planimetria, creant així una representació precisa i detallada del patrimoni arquitectònic. Aquest enfocament permet integrar dades històriques, arquitectòniques i estructurals, a través de sensors, per exemple, facilitant tant lanàlisi com la conservació de les estructures de ledifici que poguessin estar en risc o que tinguin un valor cultural significatiu. Mirem sinó l’incendi de Notre Dame. Si no hi hagués hagut aixecament tridimensional, la recuperació de la catedral hauria estat molt més imperfecta.

Però aquesta tecnologia permet també diversos usos a quin més interessant. D’una banda, la simulació de processos estructurals i funcionals, com ara sistemes elèctrics, ventilació o evacuació, adaptant les necessitats i la normativa actual a edificis de caràcter històric. També permet el registre històric de restauracions i modificacions així com la visualització en temps real del trànsit humà o energètic dins de l’edifici a través de sensors. A més, pot servir com a eines de predicció per a manteniment preventiu.

Un cas que cal esmentar és el recent escaneig del Monestir de Sant Llorenç de l’Escorial, tota una proesa realitzada per ACRE Surveying Solutions i ATC Projecta que han aixecat topogràficament aquest tresor de la humanitat amb més de quatre mil punts de presa de dades per a generar un núvol de punts que després es va convertir a HBIM i d’on es poden extreure tota mena de plans de plantes, alçats, seccions… L’Escorial al nu.

Però aquí no s’acaben els usos d’aquest bessó. Aquest projecte, finançat pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència dins del programa Spain Audiovisual Hub , permetrà que els assets digitals generats estiguin disponibles de forma gratuïta per a productores nacionals i internacionals, facilitant la seva integració en cinema, sèries o videojocs. Aquí ho deixo.

Bessó Digital d’una Fàbrica

En aquest següent nivell de l’escalafó no ens plantegem tant el reproduir fàbriques existents com modelar les instal·lacions a priori que, mitjançant intel·ligència artificial, permet la simulació de la cadena de producció, l’optimització dels processos i la minimització dels costos, tot això previ a la seva construcció. Un exemple d’això ja ho comentem a After quan parlem de l’empresa NVIDIA i l’aplicació tant del maquinari (les targetes de processament de dades) com del programari Omniverse per a la planta de vehicles elèctrics de Debrecen, a Hongria, que obrirà els seus portes aquest any. Gràcies a aquesta potent eina que és Omiverse, l’equip de BMW ha aconseguit integrar dades en models d’alta precisió i rendiment, connectar les diverses eines de programari i permetre la col·laboració en temps real entre múltiples usuaris repartits en diferents ubicacions. Tot això amb un objectiu clar: afinar i perfeccionar cada pas del procés per assolir una optimització sense precedents a la seva nova fàbrica.

Bessó Digital d’una Ciutat

Aquí fem un salt qualitatiu. Escanejar una ciutat sencera no és moc de gall dindi. Aquí posaré en relleu un exemple que em toca de prop: el bessó digital de la ciutat de Madrid que s’està duent a terme per l’Ajuntament i es pot consultar al Geoportal. Però com ho han aconseguit? Aquí es parteix de dues fonts: les fotos per satèl·lit i els vols d’avió sobre la ciutat.

Per obtenir models 3D d’un edifici a partir de fotos aèries , les projeccions obliqües de les fotografies juguen un paper clau en inclinar l’eix de la càmera o el sistema de captura respecte al pla horitzontal. Aquest enfocament permet capturar detalls laterals de les façanes de l’edifici, a més de les vistes superiors, cosa que enriqueix el modelatge tridimensional. Combinant imatges preses des de diferents angles oblics amb tècniques com la fotogrametria o el LiDAR, es genera una reconstrucció 3D més precisa i completa, especialment en estructures complexes on les superfícies verticals i les textures detallades són crucials per al resultat final. Fet així per a tota la ciutat, tenim un model 3D complet.

Però compte, si escanejar un edifici són Teres d’informació, què passa amb les ciutats senceres? Doncs en el cas de Madrid tenim la reducció de la forma dels edificis a geometries senzilles, de manera que es redueix moltíssim el volum d’informació a costa de perdre resolució. Però hi ha un cas molt més potent: el bessó digital de Tòquio. Tot just han sortit notícies, però sembla que alliberaran el bessó digital de la capital nipona amb una resolució sense precedents. Caldrà veure’l.

I què podem fer amb tot això? Doncs bé, aquí entren les conegudes com a plataformes de ciutat intel·ligent que integren múltiples capes de dades que van des d’informació de sensors IoT (per les sigles Internet of Things) distribuïts per la ciutat fins a bases de dades urbanístiques i meteorològiques. Aquestes plataformes no només permeten gestionar els models digitals de forma eficient, sinó que també habiliten el desenvolupament d’aplicacions específiques, com ara sistemes d’alerta primerenca davant de desastres naturals, eines per optimitzar la mobilitat urbana o solucions per a l’eficiència energètica en edificis i barris sencers. A més, les plataformes de ciutats intel·ligents actuen com un punt centralitzat per a la col·laboració entre administracions, empreses i ciutadans, garantint que les decisions basades en dades siguin transparents, inclusives i sostenibles. D’altra banda, el bessó digital es converteix en una eina essencial per a la planificació urbana, en projectar escenaris de creixement o desenvolupament que permetin anticipar necessitats i optimitzar recursos, garantint una evolució equilibrada i eficient de la ciutat. Però això només és la punta de l’iceberg. Si comencem a combinar les dades que es generen amb la volumetria de la ciutat , les aplicacions del bessó són gairebé infinites.

Bessó Digital d’un Ecosistema

A una escala més gran tenim l’anàlisi d’ecosistemes com a paradigma del control mediambiental. El bessó digital d’un ecosistema es pot generar mitjançant eines avançades que combinen tecnologies de sensors IoT, modelatge computacional 3D, plataformes d’intel·ligència artificial (de nou la nostra estimada IA) i sistemes d’anàlisi de dades geoespacials. Aquestes eines recopilen i processen grans volums dinformació en temps real, creant una rèplica digital detallada i dinàmica de lecosistema. Aquest bessó digital permet simular les complexes interaccions entre la flora, la fauna i el seu entorn, modelant processos biològics i ambientals que són fonamentals per comprendre i gestionar els ecosistemes naturals.

Gràcies a la incorporació de dades en temps real, com la meteorologia, la humitat del sòl i les variacions de temperatura, es pot monitoritzar de manera constant i precisa l’estat de l’ecosistema per detectar canvis crítics. A més, el bessó digital facilita una anàlisi profunda de l’impacte del canvi climàtic i anticipa com les variacions en el clima poden alterar els hàbitats, els cicles biològics i la biodiversitat. La capacitat d’integrar dades de conservació d’espècies i de biodiversitat és essencial per dissenyar estratègies de protecció que assegurin la viabilitat dels ecosistemes i previnguin l’extinció d’espècies en perill.

D’altra banda, el bessó digital permet simular escenaris futurs, avaluant com les polítiques ambientals i les activitats humanes com la desforestació, la pesca intensiva o l’ús del sòl impacten en l’equilibri de l’ecosistema. Aquestes simulacions no només ajuden a anticipar riscos, sinó que també ofereixen una base científica per prendre decisions informades i sostenibles. D’aquesta manera, el bessó digital d’un ecosistema es converteix en una eina clau per equilibrar la conservació dels espais naturals amb les necessitats humanes, promovent un futur en què la naturalesa i la societat coexisteixin de manera harmònica.

Com a exemple d’aquesta escala superior i com a tancament d’aquest recorregut, citarem el cas de La Palma Smart Island , un ambiciós projecte que busca convertir l’illa canària en un model global de sostenibilitat, innovació i eficiència mitjançant la integració de tecnologies intel·ligents. S’han concebut abastant àrees clau com la gestió de recursos naturals, la mobilitat, la connectivitat i el turisme, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels habitants i oferir una experiència única als visitants. A través d’infraestructures digitals avançades i solucions tecnològiques, es promou la conservació ambiental, la transició energètica i la participació ciutadana, consolidant La Palma com un referent en el desenvolupament d’illes intel·ligents.

A tall de conclusió…

Fet aquest repàs, podem afirmar que els bessons digitals són molt més que una representació virtual; són un pont entre el món físic i el digital , capaç de transformar la nostra manera d’interactuar amb l’entorn. Des d’objectes històrics fins a ecosistemes complets, la versatilitat rau en la capacitat d’integrar dades, simular escenaris i optimitzar processos amb un nivell de precisió sense precedents. Cada escala, des d´una fàbrica fins a una ciutat, obre un ventall de possibilitats per millorar l´eficiència, preservar el patrimoni i garantir la sostenibilitat.

En un món on els desafiaments globals creixen, els bessons digitals han sorgit com una eina indispensable per a la presa de decisions a partir de dades i la creació de solucions innovadores que beneficiïn tant la humanitat com el planeta. Aquest mirall virtual de la realitat no només ens permet comprendre millor el nostre entorn, sinó també dissenyar un futur més intel·ligent, sostenible i connectat.

Pedro Ortega Ventureira

La entrada Bessons digitals: el pont entre allò físic i allò virtual que està transformant el món se publicó primero en after | Agencia Creativa.

Iker Múgica, Director Creativo de After València, analiza las claves del Branded Content aplicado a uno de nuestros proyectos más ambiciosos, El Corredor Mediterráneo.

La entrada Branded Content: l’antídot contra l’avorriment. Per Iker Múgica, per a Control Publicitat se publicó primero en after | Agencia Creativa.

Ja està disponible a Movistar + la nova sèrie documental de Level UP , escola de negocis per a empresaris el CEO de la qual, Carlos Delgado , protagonitza juntament amb diversos emprenedors.

“Fènix: vuelo hacia el éxito” és una minisèrie de tres episodis de 30 minuts cadascun que revela els desafiaments més comuns que enfronten els petits empresaris en la lluita per emprendre. Al llarg d’aquesta temporada, Carlos Delgado guia Javier Navarro, Laura Díaz-Salazar i Paco Rosa en un procés d’aprenentatge per millorar les seves empreses.

After ha acompanyat Carlos Delgado en aquesta meravellosa aventura, una invitació a reflexionar sobre què significa ser empresari ara com ara a Espanya. Tal com va subratllar el nostre CEO i Fundador, Marc Ros, a la premier del documental: “fins fa poc no existia el que ja és una realitat: una sèrie emesa per Movistar Plus+ que agitarà les ments de milions d’emprenedors i emprenedores del nostre país “.

Et convidem a veure-la a Movistar+ i et deixem amb l’aperitiu del tràiler .

La entrada “Fènix, vuelo hacia el éxito”, la nova sèrie de Movistar + que despulla la realitat del petit empresari se publicó primero en after | Agencia Creativa.

La lògica del tecnofeudalisme perverteix fins i tot el concepte de comunitat. El que abans era un espai per a la interacció i la construcció col·lectiva, avui és una presó invisible on la interacció està predeterminada per càlculs que maximitzen la rendibilitat. Aquest sistema no es basa en la coacció física, sinó en una vigilància constant que reconfigura els desitjos i els pensaments de l’individu.
L’aparent llibertat de les plataformes digitals no és res més que una il·lusió dissenyada acuradament per ocultar l’explotació inherent a la seva estructura. Byung-Chul Han ho descriu com un nou règim de dominació, un en què l’usuari no es rebel·la perquè no percep la seva servitud. El poder ja no actua des de dalt, sinó des de dins, colonitzant la psique humana.

En aquest context, l’èxode recent d’usuaris des de X (antigament Twitter) cap a plataformes com ara Bluesky representa una reacció contra el control autoritari disfressat d’innovació. Elon Musk, amb el seu model de gestió, encarna el senyor feudal contemporani, que manipula les regles del joc al seu
conveniència, imposant una lògica de mercat que redueix la interacció social a un càlcul de guanys i pèrdues. Bluesky, en contrast, intenta restaurar un espai més autèntic, on la interacció no estigui completament subordinada al benefici corporatiu. Tot i això, la pregunta roman: és possible escapar realment del tecnofeudalisme, o simplement transitem entre diferents formes de domini?

La migració cap a Bluesky no és un acte de revolució, sinó de desesperació. Els usuaris busquen una promesa de més autonomia, però el problema rau en el sistema mateix. Mentre les estructures digitals romanguin ancorades a la lògica extractiva de les dades, qualsevol plataforma està destinada a replicar, en major o menor mesura, les mateixes dinàmiques de poder. La resistència al tecnofeudalisme
no es pot limitar al canvi de plataforma; requereix un replantejament radical de la nostra relació amb la tecnologia, una redefinició de l’espai digital com a lloc de llibertat genuïna i no pas d’explotació invisible. Només aleshores podrem imaginar un futur que no estigui governat pels nous senyors de l’algorisme.

La entrada Bluesky com a resposta al domini del tecnofeudalisme se publicó primero en after | Agencia Creativa.

Se’n ha parlat molt de’n King Àfrica aquests darrer dies, ja que ell mateix havia anunciat a bombo i platerets que es renovava experimentant amb nous estils musicals. Ho feia anunciant l’estrena de la seva pròxima balada, la qual cosa ha sobtat i molt, els seus seguidors.

Dies més tard hem desfet l’embolic: el conegut cantant no canvia de registre musical, sinó que tot formava part de la nostra estratègia de màrqueting per anunciar una coneguda campanya de descomptes, “el Renove” de MediaMarkt.

Des d’After hem jugat amb el to característic i proper de MediaMarkt, amb una campanya en què el cantant de merengue i house llatí explica que renovarà els seus dispositius electrònics.

Durant els pròxims dies, i fins al 2 de novembre, podreu veure l’anunci a la televisió, en mitjans digitals i a la ràdio. Segons Marta Domínguez, Head of Marketing de MediaMarkt Espanya, l’elecció de King Àfrica respon al fet que és un perfil ideal per aconseguir amplificar l’inici de la campanya, atès que tenien clar que l’anunci d’una suposada renovació del seu estil musical despertaria l’interès de tota la societat espanyola.

La entrada King África protagonitza el nou anunci de MediaMarkt se publicó primero en after | Agencia Creativa.